Seminari de recerca: «La ciutat davant la pesta. Primeres mesures preventives i de control». 7 junio 2023. Univ. Lleida

MODELO-VERTICAL

12è Seminari. Crisis i cicles en la Història

 La ciutat davant la pesta. Primeres mesures preventives i de control

Díptico

MODALITAT VIRTUAL

7 de juny de 2023

Universitat de Lleida

Facultat de Lletres

Coordinadors científics:

Pere Benito i Monclús (UdL)

Albert Reixach Sala (UdL)

Antoni Riera i Melis (IEC)

María José Vilalta i Escobar (UdL)

Informació i enllaç a la sessió:

albert.reixach@udl.cat

EPIDEMED

Más allá de la Peste Negra. Epidemias y crisis de mortalidad en el nordeste peninsular, siglos XI-XVI: reconstrucción de ciclos, medición de efectos y análisis de respuestas 

(Ministeri de Ciència i Innovació, PID2020-117839GB-I00)

ARQHISTEC Grup de Recerca Consolidat ‘Economies alimentàries i dinàmiques poblacionals a la Mediterrània occidental: Arqueologia i Història de les societats premodernes’ (2021 SGR 1607 – UdL)

Tot i que la memòria de crisis de mortalitat relativament recents estava ben present entre els habitants de les ciutats, l’arribada de la pesta bubònica a les ciutats de la Mediterrània el 1347-1348 suposà una experiència inèdita que les autoritats no sabien com afrontar. Els metges no entenien com es difonia la malaltia i les primeres mesures adoptades eren de caràcter higiènic o expiatori.

Tres dècades després algunes ciutats de la Mediterrània, en base a les experiències i el saber acumulat durant els primers episodis de pesta, començaren a assajar mesures preventives i de control de l’epidèmia que, amb independència de la seva efectivitat, perviurien al llarg de segles. La primera legislació que introduí modalitats de quarantena, aplicada a Dubrovnik el 1377, i posteriorment a Venècia i Milà, n’és un exemple.

A la Corona d’Aragó i al regne de Castella, les primeres respostes institucionals als recurrents brots de pesta són força mal conegudes. Jean-Noël Biraben i altres historiadors han destacat l’excepcionalitat, dins del món mediterrani, dels registres de cerca de morts a Barcelona i possiblement a València a partir de la tercera dècada del segle XV. Aquests registres testimonien que la gestió de les crisis sanitàries correspongué primer a les autoritats urbanes, que aquestes hagueren de comptar amb la col·laboració necessària del clergat diocesà, i que la monarquia restà en un segon pla. La història de les primeres respostes institucionals  contra la pesta abans de mitjan segle XVI, quan ja existien eficients xarxes d’informació interurbanes a gran escala i les ciutats disposaven de consells encarregats específicament de gestionar el “morbo”, està en bona mesura per escriure.

15:00 Presentació

15:15

Ann G. Carmichael (Indiana University Bloomington)

Italian Urban Responses to Recurrent Plagues, 1340s-1540s

16:00

Abigail Agresta (George Washington University)

The Lessons of Experience? Plague Quarantine in the Late Medieval Crown of Aragon

16:45 

Francisco José Alfaro Pérez (Universidad de Zaragoza)

Las administraciones urbanas frente a las epidemias en la Monarquía Hispánica de los siglos XVI y XVII

¡Comparte con tus amigos!

¿Quieres contactar con nosotros?