Victòria A. BURGUERA I PUIGSERVER
Els perills de la mar a la Corona d’Aragó baixmedieval. Ofensiva i defensa marítima des de l’observatori mallorquí (1410-1458)
Textos Medievals Catalans
Lleida, Pagès Editors, 2024, 560 págs.
ISBN: 978-84-1303-577-2
ÍNDICE
Agraïments
Pròleg
Abreviatures utilitzades
I.- Introducció
1.- Repensant la guerra de cors i la pirateria
2.- La present recerca dins la historiografía de la Corona d’Aragó baixmedieval
3.- Objectius, fonts i metodologia
II.- La defensa costanera
1.- La iniciativa de les ciutats: les armades ciutadanes (del segle XIII a 1410)
1.1 L’armada de la Diputació del General
1.2. La contribució de les corporacions de mercaders
2.- La conflictivitat marítima durant el regnat dels dos primers Trastàmara: el paper de les armades ciutadanes
2.1. Iniciatives de col·laboració conjunta amb les corporacions de mercaders
2.2. La unificació de forces entre ciutats: els armaments conjunts
2.3. L’autonomia de les flotes ciutadanes en els armaments defensius
2.4. El recurs a embarcacions pròpies i de particulars
2.5. Els préstecs dels municipis a patrons privats
3.- Les amenaces (1410-1458)
3.1. Enemics entre les files: els connacionals
3.1.1. La presa de persones
3.1.2. L’entrebanc al tràfic de vitualles
3.2. L’amenaça exterior: aliats i enemics
3.2.1. El vell enemic genovès
3.2.2. La irrupció dels provençals
3.2.3. Els omnipresents musulmans
3.2.4. Florentins i venecians en temps de guerra
3.2.5. Un nou agent: la pirateria portuguesa
3.2.6. Entre dues aigües: la pirateria castellana
III.- L’ofensiva privada a les mars
1. La regulació del cors, els armaments de particulars (segles XII-XV)
1.1. El dret del ribatge i el dret del quint
1.2. El segle XIII: els límits a l’activitat corsària
1.2.1. Els armaments en cors al regne privatiu de Mallorca
1.3. El segle XIV: la instrumentalització de la iniciativa privada en les guerres del Mediterrani
1.4. El tombant de segle: l’amenaça musulmana
2. L’activitat corsària a Mallorca (1410-1458): l’autorització de la violència privada
2.1. Les patents de cors, llicències d’armament o garanties de bon comportament
2.1.1. La supervisió dels dirigents municipals
2.2. Vents de continuïtat: els armaments durant l’Interregne i el regnat de Ferran d’Antequera (1410-1416)
2.2.1 L’estructura de les llicències o patents
2.2.1.1. La protecció de les comunitats jueves i musulmanes
2.2.2. Característiques i potencialitats dels armaments en cors
2.2.2.1. Al marge de les llicències
2.2.2.2. El cas valencià com a punt de comparació
2.3. Temps de canvi: l’activitat corsària a partir del regnat d’Alfons el Magnànim (1416-1435)
2.3.1. Les autoritzacions en el punt de mira: presències i absències
2.3.2. Els patrons i els tipus d’embarcacions
2.3.3. Altres embarcacions armades operants a les mars de l’illa
2.4. El punt d’inflexió: la iniciativa privada després de la batalla de Ponça (1436-1458)
2.4.1. La consolidació de canvis estructurals
2.4.2. La contribució de la noblesa i l’oligarquia urbana
2.4.3. Inseguretat en augment: major control de les activitats corsàries
3. El resultat de les empreses: la venda de botins a Mallorca
3.1. Una aproximació als botins: les fonts i la seva informació a Mallorca, València i Barcelona
3.2. Entre la força i la modèstia: els botins venuts en temps de Ferran d’Antequera (1412-1416)
3.3. Una empresa arriscada: la venda de preses durant la primera etapa d’Alfons el Magnànim (1416-1435)
3.3.1. Els patrons: orígens i embarcacions
3.3.2. Els botins i el quint reial
3.4. La convergència de factors: el resultat de les empreses corsàries després de la batalla de Ponça (1436-1458)
3.4.1. Els assaltants
3.4.2. El resultat de les expedicions en cors
3.5. Breu balanç dels botins presentats a Mallorca entre 1410 i 1458
3.6. Una possible comparació amb la situació als ports de València i Barcelona?
IV. Conclusions
V. Bibliografia i annexos
VI. Índex toponomàstic